Peces de joieria i un empedrat sobre les cabanes, descobriments destacats al poblat neolític de la Draga. Amb les darreres investigacions s'ha determinat que el jaciment compta amb dues fases molt diferenciades que, segons els arqueòlegs, caldrà continuar investigant.
Aquest any, els arqueòlegs que han treballat al jaciment neolític de la Draga de Banyoles han obert 80m2 per a seguir investigant sobre els antics habitants de la zona.
L'investigador del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i codirector de les excavacions del parc neolític de la Draga, Toni Palomo, ha explicat que durant aquesta campanya s'han fet intervencions a dues bandes: s'ha volgut acabar l'excavació iniciada i l'extracció dels pilars que sustentaven les cabanes clavats al subsòl. I també s'ha iniciat un altre sector perquè els arqueòlegs tenien dubtes sobre com funcionava aquest jaciment.
Alguns dels pilars extrets tenen un estat de conservació excepcional amb 2 metres de llargada i extrems apuntats. La distribució de pilars, estaques i taulons ha permès identificar sobre el terreny estructures en fusta, vestigis de les antigues construccions, totalment inèdites a la Península Ibèrica. L'estudi dels elements arquitectònics permetrà documentar les tècniques constructives de fa 7.300 anys i els coneixements tecnològics per al treball de la fusta.
Palomo ha explicat que arrel de les últimes troballes, s'ha descobert que en el jaciment hi ha dues fases molt diferenciades. La fase inicial que està formada per grans estructures de fusta (els pilars que s'han descobert) i la fase final, uns empedrats de travertí extret de la zona lacustre que cobreixen la superfície on hi havia les cabanes. Palomo ha explicat que l'objectiu és descobrir si a sobre d'aquest empedrat hi havia construccions. A més, també s'hi ha localitzat una gran quantitat de restes de fauna que donen pistes sobre la dieta de les comunitats neolítiques i sobre el procés de domesticació del bestiar com podrien ser els xais o els bous.
A més, també s'han trobat restes de joieria, braçalets de marbre i petxines per a fer penjolls, fet que mostra dues evidències: els habitants de la Draga coneixien molt bé l'espai (ja que les petxines les havien d'anar a buscar al mar, a uns 30 quilòmetres del poblat) i que a la societat neolítica li importava la imatge. S'ha arribat a la conclusió que devia ser un taller perquè no només s'han trobat peces acabades, sinó que se n'han trobat a mig fer, podent veure així el procés d'elaboració.
Referent als participants en les excavacions, l'alcalde de Banyoles Miquel Noguer ha explicat que enguany aproximadament 70 persones han treballat al Parc Neolític de la Draga. Provenen d'universitats de diversos indrets arreu de l'Estat i Europa. Noguer ha subratllat la importància històrica del jaciment emplaçat a la ciutat de Banyoles i la gran demanda que hi ha per a treballar-hi.
Pel què fa a aquesta demanda, la investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona i codirectora de les excavacions al Parc Neolític de la Draga, Raquel Piqué ha explicat que aquest jaciment ha esdevingut un referent, per les troballes que s'hi han fet i perquè és un jaciment escola, ja que amb aquesta vessant formativa molts estudiants de la UAB fan les pràctiques en aquest espai. Piqué ha remarcat que aquestes excavacions donen una oportunitat única als estudiants, ja que amb el tipus de preservació del material poden aplicar els coneixements adquirits.
A més d'aquests estudiants en pràctiques, també hi ha molts estudiants que visiten el jaciment neolític de la Draga per fer les seves tesis doctorals i els seus màsters.
Les excavacions represes a principis del passat mes de juny finalitzaran aquest divendres.
