La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries han fet una roda de premsa aquest dilluns a Barcelona per reclamar la retirada del PLATER i “una moratòria” de projectes. Reclamen “una planificació ben feta” que estigui “aprovada i consensuada” amb la ciutadania, i asseguren que les 12.143 al·legacions recollides pel Govern no corresponen amb els seus registres.
Una de les membres de la xarxa, Montserrat Corberó, assegura que el nombre d’al·legacions rebudes és “altíssim”, i assenyala que és “el projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat”. Segons ha concretat, d’acord amb les descàrregues dels models que han facilitat i la presentació per altres vies (com pot ser presencial) n’han recopilat “com a mínim, 11.800”. A més, ha afegit que cal sumar-hi les esmenes presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats. Coberó ha apuntat la possibilitat d’aquesta diferència el fet que, en el seu cas, comptin “persones que presenten al·legacions”, a diferència de l’executiu català que “són documents entrats al registre”.
En la trobada hi ha participat l’alcalde de Vilademuls i president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Àlex Terés, un dels impulsors del moviment d’Ajuntaments contra el pla, que ha defensat la necessitat de dissenyar un pla energètic “de baix cap a dalt”, que sorgeixi directament del territori. Ha denunciat que el PLATER s'ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos, i assegura que “no cal trinxar un país per fer la transició energètica”. També, ha reiterat la voluntat absoluta del moviment de treballar des de la col·laboració amb l'administració, exigint que es replantegi la planificació per respectar l'autonomia local i la realitat de cada municipi.
