Banyoles prorroga el conveni amb la Xarxa de Memòria Democràtica 4 anys més

El ple de l’Ajuntament de Banyoles de finals de juliol va aprovar, per unanimitat, la pròrroga del conveni d’adhesió del consistori a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Banyoles s’hi va adherir per primer cop l’any 2022, per un període de quatre anys, i aquest 2026 s’acabava el conveni i calia prorrogar-lo, quatre anys més.

El regidor de Cultura i Patrimoni de Banyoles, Miquel Cuenca, destaca que l’adhesió a la Xarxa és una més de les accions que duu a terme l’Ajuntament per a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat, amb diversos projectes engegats en els últims anys. Recorda que l’adhesió a la xarxa la va motivar la inauguració del plafó en record de l’Hospital Militar del Monestir de Sant Esteve, i des de llavors s’han senyalitzat cinc espais més de la ciutat.

L’adhesió a la xarxa es va aprovar per unanimitat, amb el vot a favor de tots els grups municipals. En el torn de precs i preguntes, però, el portaveu d’ERC-Som Banyoles, Jaume Butinyà, va instar a la retirada de símbols franquistes que encara queden a la ciutat, al·ludint a un titular de premsa que afirmava recentment que Banyoles és el municipi gironí amb més simbologia franquista sense retirar.

El regidor Miquel Cuenca reconeix que a Banyoles resten per retirar 194 símbols franquistes comptabilitzats, principalment plaques d’habitatges de la promoció de “cases barates” que la Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura va impulsar arreu del territori espanyol, també a Banyoles. Per Cuenca, les plaques que hi ha a la ciutat són “pràcticament irreconeixibles com a simbologia franquista”, però assegura que es continuarà treballant per retirar-les, i recorda que l’any 2015 es va impulsar una campanya de retirada gratuïta d’aquests símbols, a la qual es van adherir els habitatges que van voler.

El regidor va insistir en la tasca del consistori en pro de la memòria històrica, destacant diferents projectes engegats com els espais de memòria democràtica, les plaques Stolpersteine, el projecte de memòria històrica i diàleg intergeneracional impulsat el 2015 o l’homenatge als exiliats i represaliats de la Guerra Civil a la ciutat que es va fer el 2019.