Arqueologia

Banyoles · Pla de l'Estany

Un estudi científic conclou que la Mandíbula de Banyoles és la resta òssia d’un Homo sapiens més antiga d’Europa

Ràdio Banyoles

Divendres 9 de desembre 2022 · 14:12

Investigadors americans, espanyols i de la UdG han publicat l’estudi a la revista científica ‘Journal of Human Evolution’ afirmant que les restes són d’un home anatòmicament modern i no d’un neandertal, com s’havia assignat inicialment.
Un estudi científic conclou que la mandíbula de Banyoles seria el fòssil d'Homo Sapiens més antic d'Europa.
Un estudi científic conclou que la mandíbula de Banyoles seria el fòssil d'Homo Sapiens més antic d'Europa.

Un estudi científic conclou que la mandíbula de Banyoles seria el fòssil d'Homo Sapiens més antic d'Europa. La recerca, feta per investigadors americans, espanyols i de la UdG, afirma que les restes descobertes en una pedrera l'any 1887 no són d'un neandertal, sinó que podrien atribuir-se a un Homo Sapiens o bé a un híbrid de les dues espècies. Aquest canvi converteix la resta òssia en la més antiga d’Europa atribuïda a un humà modern.

La mandíbula de Banyoles sempre ha estat un enigma per als investigadors, ja que la seva morfologia no era la d’un Neandertal típic. Datada en un període que s'estén entre 45.000 i 66.000 anys enrere, la seva situació dins l'evolució humana és un misteri. Al seu moment es va catalogar com a tal perquè es pensava que en aquella època, Europa estava ocupada exclusivament per Neandertals. Ara, la recerca publicada a la revista 'Journal of Human Evolution' refuta el que s'ha cregut fins ara i diu que la mandíbula seria l'evidència més primerenca de la presència d'Homo Sapiens a Europa.

Aquest nou estudi ha comptat amb la participació del doctor Julià Maroto, de la Universitat de Girona o el director científic del Museu de l'Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga, entre altres. L’equip també ha tingut investigadors de la Universitat de Binghamton i del Museu d'Història Natural de Nova York, de la Càtedra d'Otoacústica Evolutiva i Paleoantropologia d'HM Hospitals, de la Universitat d'Alcalà i de la Complutense.

En una entrevista a aquesta emissora, Julià Maroto assegura que aquesta investigació aporta arguments molt sòlids per considerar que el fòssil és l’evidència més primerenca de la presència d'Homo Sapiens a Europa.

Un TAC per aconseguir un model virtual tridimensional

La clau de volta d'aquest nou estudi, basat en un model virtual 3D obtingut a partir d'imatges tomogràfiques, ha estat una nova anàlisi de les restes fòssils. Basada en la tècnica que es coneix com a morfometria geomètrica 3D, s'ha centrat a comparar la forma geomètrica -sense tenir en compte les diferències de mida- de la mandíbula de Banyoles amb d'altres de neandertals i d'Homo Sapiens.

Maroto detalla que la majoria de característiques encaixen millor amb les d’Homo Sapiens però la mandíbula de Banyoles no té un dels trets més diagnòstics de l’espècie, un mentó.

Aquí, els autors del nou estudi pensen que la hipòtesi "més probable" per explicar l'anatomia especial del fòssil és que" podria representar un híbrid entre una població prèviament desconeguda d'Homo Sapiens i els neandertals". Fins ara, el fòssil d’Homo sapiens considerat més antic d’Europa era la Pestera cu Oase 1 trobada a Romania. Els autors d’aquest indiquen que la reassignació d’espècie de la peça podria comprovar-se a través d’anàlisis d’ADN. De fet, proposen posar el TAC i el model 3D de la mandíbula a disposició d’altres investigadors per ser inclosos en futures investigacions.

Espai destacat al Museu Arqueològic

La publicació de l’estudi coincideix amb el projecte de renovació arquitectònica i museogràfica del Museu Arqueològic de Banyoles. Maroto, que ha participat també en el guió del nou equipament, avança que el descobriment es tindrà en compte amb el nou museu, que reservarà un espai molt destacat a la Mandíbula.

Ressituada en la història

La mandíbula original, descoberta l’any 1887 en una pedrera del Pla de la Formiga, està preservada per la família Alsius. Un dels seus membres, Esteve Alsius, valora molt positivament que l’estudi ressituï la peça dins la cronologia de la prehistòria catalana.

Des del seu descobriment, la mandíbula ha estat repetidament estudiada per diversos equips d'investigadors.

També et pot interessar

ads.skip.countdown-text
ads.skip.button-text