Arqueologia

Banyoles

Els arqueòlegs de la Draga fan prospeccions a la vora occidental de l’Estany per delimitar-hi un possible assentament

Ràdio Banyoles

Divendres 23 de setembre · 13:02

L’objectiu és reconstruir l’evolució paleoambiental i geomorfològica de l’Estany de Banyoles i documentar les dinàmiques del seu poblament prehistòric.

L’equip d’arqueòlegs del jaciment neolític de La Draga de Banyoles han iniciat aquesta setmana una campanya de prospeccions a la vora occidental de l’Estany de Banyoles.

La intervenció arqueològica, emmarcada en el projecte quadriennal de recerca, se centra en els camps de la vora occidental de l’estany a les zones de Can Cisó, Can Morgat i can Matella Vell a Porqueres. S’estan fent sondejos estratigràfics per reconstruir l’evolució dels marges de l’estany durant els darrers mil·lennis, donant continuïtat a uns primers sondejos que ja es van fer fa una dècada a la zona.

L’investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) Jordi Revelles ha explicat que els sondejos que es van fer fa uns anys van evidenciar uns nivells d’incendis i de cultius de cereals que fan pensar que a prop d’aquests camps hi havia un assentament del Neolític final, fa uns 4.700 anys.

Els sondejos d’aquests dies són una primera fase del projecte, que tindrà continuïtat en les pròximes campanyes, amb una posterior prospecció electromagnètica i una comprovació dels resultats d’aquesta mitjançant la realització de sondejos arqueològics.

Els treballs d’aquests dies han de servir per localitzar l’àrea amb sediments orgànics més en superfície, que serà la més idònia per fer-hi una prospecció geofísica.

L’actuació, que s’ha allargat uns cinc dies, forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga, que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

El projecte ‘La Draga i la neolitització al NE de Catalunya. Formació i dinàmiques d'ocupació de jaciments a l’aire lliure’ es duu a terme mitjançant una col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre Superior d’Investigacions Científiques-Institució Milà i Fontanals, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

També et pot interessar

ads.skip.countdown-text
ads.skip.button-text