El Tint de Banyoles no era un edifici medieval gremial sinó un tint particular construït el segle XVI

L’historiador de l’art banyolí Guerau Palmada acaba de publicar un article als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (IEG) en què per primera vegada es recullen algunes fonts documentals sobre l’origen de l’anomenat Tint de Banyoles, edifici municipal que actualment acull la seu del Centre d’Estudis Comarcals. En el text es demostra que no es tracta d’un edifici medieval gremial, tal com es creia fins ara, sinó un tint particular de la família d’apotecaris Prat construït de nou a partir de l’any 1563. Concretament, es va ubicar en un hort del carrer Sant Pere propietat de la família Peraseca, antics propietaris del mas Ameller de Banyoles. Per les afrontacions que expliquen els documents, s’indica la situació del Tint, fent xamfrà amb el carrer Sant Pere i el rec Major, l’actual carreró Especiatus.

Segons ha explicat Palmada, fins avui no es tenia cap notícia documental sobre la història del Tint. La seva datació sempre s’havia sustentat en hipòtesis constructives i arquitectòniques que durant anys s’han mantingut com una edificació dels segles XIV-XV.

‘El ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI’ és el nom de l’article publicat per Guerau Palmada al número 62 dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (IEG). El text parla de l’auge d’aquest tipus d’indústria a la ciutat al segle XVI, amb la convivència de diferents molins de drap i fins a set tints, entre ells el del carrer Sant Pere. La documentació, desconeguda fins ara, esvaeix els dubtes que hi havia sobre l’origen de l’edifici municipal, que pel seu estil gòtic s’havia datat fins ara entre els segles XIV i XV.

L’article es pot consultar als exemplars que l'Institut d’Estudis Gironins facilita a les biblioteques municipals, així com al Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. També serà consultable pròximament per Internet.