TancaAquest lloc web fa ús de cookies de tercers per tal d'obtenir informació estadística sobre la navegació. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació, així com saber com canviar-ne la configuració consultant la nostra política de cookies.
107.3 FM

Ràdio Banyoles

Diumenge 05 d'abril del 2020

ARA FEM!

escolta-ho en directe

Connexió amb Catalunya Informació

PLAY

Notícies

Les notícies de Ràdio Banyoles

 

Cercador


Cerqui noticies tot filtrant la recerca amb les seguents opcions:


A | Text lliure
B | Entre dates (2008-09-10)
delCalendari
al Calendari
 
C | Zona geogràfica
D | Tema
E | Ordenades per
 
← Torna enrere

Fotografia
La protesta contra la sentència, històrica

Publicitat

Política    + d'aquest tema
31/12/2019

POLÍTICA: Marcats per les mobilitzacions independentistes a la comarca i la invariabilitat a l’Ajuntament

 

Pla de l'Estany    + d'aquesta zona

 

Els quatre mandats de Miquel Noguer

 

Pel que fa a l’àmbit electoral banyolí, al llarg de la dècada hi ha hagut tres eleccions municipals, i totes tres les ha guanyades amb majoria absoluta Miquel Noguer. El 2011, CiU es va imposar amb 3.021 vots i un 44% sobre el total, que li van valer 9 regidors. Tanmateix, va governar amb coalició amb el del PSC. A l’oposició hi havia ERC amb 4 regidors, la CUP, amb 2, i Iniciativa, amb un regidor. El 2015, CiU va tornar a guanyar les eleccions, amb 3.515 vots i un 45% sobre el total, que li van valdre 9 regidors per governar en solitari. A l’oposició, sense el PSC, van quedar-hi ERC, amb 5 regidors, la CUP amb 2 i Iniciativa amb 1. Finalment, aquest darrer any Miquel Noguer ha revalidat l’alcaldia amb més marge que mai: 4.531 vots, i el 49% sobre el total, que li han valgut 9 regidors. A l’oposició ha restat ERC amb 4 regidors, Sumem Banyoles amb 2 i el retorn del PSC amb un regidor, sota la marca de Convivència i Progrés.

 

Canvis al Consell Comarcal

 

Pel que fa al Consell Comarcal del Pla de l’Estany, hi ha hagut més moviment al llarg de la dècada, ja que Jordi Xargay ha abandonat el càrrec de president de l’ens després de 16 anys. En la legislatura del 2011 va governar el consell CiU, però en la del 2015, tenint present la situació política nacional, es va optar per fer un govern d’unitat entre CiU i ERC, excloent-hi el regidor de la CUP. Aquesta legislatura 2019, ERC ha aconseguit prendre-li el relleu a Junts per Catalunya i actualment governa en solitari sota la presidència de Francesc Castanyer, també alcalde de Porqueres.

 

El dret a l’autodeterminació al Pla de l’Estany

 

També en pàgina democràtica, el Pla de l’Estany ha viscut dues jornades electorals on s’ha exercit el dret a decidir. La primera de totes el 9 de novembre del 2014, 15.311 persones van votar a la consulta popular organitzada pel govern d’Artur Mas, i hi va haver un 93% que va optar pel Sí-Sí. Aquest percentatge és, de fet, el més alt de vot a favor de la independència de tota Catalunya. La segona jornada electoral va ser el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, que va comptar amb la participació de 16.064 persones i un percentatge a favor de la independència superior al 95%. L’endemà d’aquesta votació, un miler de persones es va aplegar davant l’Ajuntament de Banyoles per protestar contra les càrregues dels cossos policials del govern espanyol, que van actuar violentament a Esponellà per endur-se la urna, sense èxit.

 

Les mobilitzacions independentistes a la comarca

 

Les institucions també han reflectit el tarannà reivindicatiu de la població: de fet, el Pla de l’Estany va ser el 2012, la primera comarca amb totes les institucions adherides a l’Associació de Municipis per la Independència. Des de la societat civil, al llarg de la dècada també s’han creat i consolidat l’Assemblea Nacional Catalana del Pla de l’Estany i la seu local d’Òmnium, més recentment. Aquest any, també, Banyoles i Cornellà del Terri han sigut dos dels 30 primers municipis a crear Consells Locals de la República Catalana.

 

També en pàgina reivindicativa, la creixença de l’independentisme a la comarca s’ha notat en les mobilitzacions comarcals, sobretot a partir de l’empresonament dels presos polítics independentistes. La que ha aplegat més persones ha sigut la Sardana per la Llibertat, que va aplegar més de 12.000 persones que van dansar al voltant de l’Estany per reclamar l’alliberament dels presos. El dissabte 30 de juny del 2018, el CDR Pla de l’Estany i l’Assemblea del Pla de l’Estany, amb la cooperació del Foment de la Sardana, van organitzar aquest acte massiu al ritme de les sardanes ‘Somni’, de Manel Saderra, i ‘Vent d’octubre’, composta expressament per a l’ocasió per Paco Viciana amb lletra de J. N. Santaeulàlia.

 

La protesta contra la sentència, històrica

 

També la sentència de l’1 d’octubre, que va sortir el 14 d’octubre d’enguany, va aplegar un miler de persones en una mobilització que va sortir de la plaça dels Països Catalans fins a l’Ajuntament de Banyoles, a on es va aprovar una moció de rebuig a la sentència.

TAGS: sentència

 

NOTÍCIES RELACIONADES:

.

 

Programes

Programes que queden per emetre

Divendres de 19h a 20h

Últim dissabte de mes de 14:00h a 15:00h